Cada dia hi ha milers de persones que deixen aquest món i comencen el que en diem vida eterna. Totes elles deixen la seva petjada, algunes més visibles i d’altres imperceptibles, però totes en deixen. El pas de la Germana Carme per aquesta vida podem dir que ha estat discret, senzill, a l’ombra. No li agradava sobresortir ni ser protagonista de res. Sempre que li feien un homenatge s’afanyava a dir que tot era gràcies a les persones que l’acompanyaven. El darrer temps, la Carme l’ha passat a la casa de Sta. Joaquima de Caldes de Malavella i l’ha viscut de la mateixa manera que havia viscut els altres destins.
A Granollers, als anys 80, ella va començar amb un grupet de nenes a cantar a les celebracions litúrgiques. Aquest grup va anar creixent i es va convertir en una gran coral, “l’Albada” i una de més petits, “Sol Ixent” on es preparaven per entrar a la gran (van arribar a ser 75 cantaires nois i noies) que van adherir-se a la federació internacional de ”Pueri Cantores” amb el lema “Que tots els nens del món cantin la pau de Déu” i una de les finalitats és l’animació, amb el cant, de les celebracions litúrgiques.
Fa pocs dies que la Carme ens va deixar a l’edat de 99 anys. Els cantaires actuals i ex cantaires de les corals varen proposar celebrar a Granollers una l’Eucaristia en memòria seva que es va fer realitat aquest 14 de juliol. Així, un dilluns d’estiu a les 8 del vespre, els actuals cantaires vestits amb túniques i els antics amb brusa blanca, varen fer esclatar els sons de cançons significatives, amb intensitat i emoció, agraint tot el que havien rebut de la Germana Carme i expressant amb paraules i amb gestos que la seva petjada és profunda, que, com va dir Mn. Blai en el sermó “ella, que tenia molt poca veu però molta música, ens ha deixat un tapís multicolor dels records d’una personalitat d’aparença insignificant que va influir poderosament en la pedagogia, el cant i la vocació a la vida cristiana de moltes persones. A tots els qui ens va enriquir la seva generosa amistat ens farà bé retornar a la mina d’aquell temps i desempolsar les pedres precioses que la germana Carme hi va deixar al nostre abast”.
A més dels seixanta i escaig de cantaires, la Parròquia de Sant Esteve de Granollers es va omplir amb familiars de la germana Carme, representants de les juntes antigues i de les actuals, el President i el Consiliari de la Federació Catalana de Pueri Cantores actual, familiars dels cantaires i amics. També hi havia un petit grup de germanes Vedruna que havíem conviscut i acompanyat la germana Carme.
Gràcies Carme per la teva petjada. Donem-ne gràcies a Déu.
Pilar Casanova,
Carmelita de la Caritat Vedruna de Caldes de Malavella.
Parròquia de Sant esteve de Granollers, 14 de juliol de 2025