Només d’arribar, ja a l’entrada de la Parròquia de Sta. Eulalia s’endevinava que era un dia diferent: cants dirigits per la Montse Solé, antiga professora de l’Escola, orgue, abraçades, retrobaments i ambientació amb un quadre de Sta. Joaquima i flors. Tot lluïa menys els nostres cors que demostraven una barreja de sentiments de tristor i a la vegada d’agraïment. Era el dia d’acomiadar la presència de la comunitat Vedruna de la ciutat. Una presencia que es va iniciar amb Santa Joaquima a l’Hospital de Sang l’any 1837.
L’ Eucaristia, presidida pel rector de la parròquia Josep M. Vilaseca. Durant l`homilia, la paràbola del ric i el pobre Llàtzer, ens va convidar a obrir els ulls i veure el sofriment i les necessitats dels altres: el ric tancat en el món de l’abundància va ser incapaç de veure el germà. Les Germanes Vedruna han viscut justament el contrari, han sabut veure, escoltar i servir els més petits, els malalts, els pobres…I destaca la frase de Sta. Joaquima “Tot el que farem per amor de Déu i el proïsme serà un tresor que durarà per sempre”. Esmenta la tasca de proximitat, de servei i de professionalitat realitzada a partir del 1857, a l’hospital Sant Bernabé, i anomena les tres Gnes. que actualment els toca deixar Berga. L’Escola Vedruna ha estat una veritable casa on molts infants han crescut com a persones, com a ciutadans i com a cristians. També i dirigint-se als mestres L’Escola, seran a Berga els continuadors del Carisma Vedruna amb l’escalf de Fundació Vedruna Catalunya. Les pregàries, molt ben preparades, llegides per dues antigues alumnes. A l’hora del Ofertori es van presentar diverses ofrenes.
Acabada l’Eucaristia, el Mn. ens convida a seure de nou, i des de l’ l’ambó el cronista de Berga desgrana un relat amb les fites mes importants de la historia Vedruna a Berga. Després, la Directora de l’escola que es fa responsable de continuar el Carisma Vedruna a l’Escola i finalment va fer acte de presència el Dr. Pastor que va adreçar a les Gnes. de l’Hospital paraules molt tendres i posant de relleu el seu treball professional i de servei. Va acabar amb una frase preciosa: les Gnes. hi van donar vida i ens van ensenyar a humanitzar l’Hospital Sant Bernabé.
La cloenda de l’acte de reconeixement i agraïment van ser amb unes paraules de La Gna. M. Dolors Bosch , que pertany al govern provincial:
“Avui donem gràcies al Senyor per tanta vida donada, per la llavor sembrada que roman en el cor de tants berguedans, amics, amigues i ex alumnes, a qui el tarannà Vedruna, fet de senzillesa, fraternitat i esperit de fe, ha forjat. I a tots nosaltres ens tal com Joaquima ens diria: Tinguem bona Confiança, que tot anirà bé (Ep 85) i Busquem el que sempre dura: amor i més amor (Ep 98)”.
El Mn. ens invità totes les Gnes. a pujar al presbiteri on fòrem obsequiades amb un ram de flors i una petita imatge de la M. de Déu de Queralt feta amb 3D.
L’hora del comiat s’allarga i a la sortida de l’Església, amb un petit refrigeri, s’acaba una matinal plena de records i agraiment .
Gna. Fina Peñarroya, ccv