El dijous 9 d’octubre, una trentena de germanes vam anar a Arbúcies per celebrar els 180 anys de la fundació per Joaquima de Vedruna. En arribar ens rebé l’equip directiu de l’escola. La directora, Glòria Bohils, ens feu una bona presentació del passat i, sobretot, del present. Estàvem ubicades a l’espai de l’entrada davant les escales que utilitzava santa Joaquima. Una inscripció, tal com es veu a la foto, dóna constància de l’efemèride. No podíem deixar de pensar les vegades que Joaquima aniria amunt i avall pels mateixos graons. Perquè ja sabem que, un cop instal·lada la comunitat, sovintejava les visites tant com li era possible.
També nosaltres vam pujar l’escala per arribar al primer pis que, pel pendent del terreny, s’obre a un pati exterior.
En el pati, a un nivell una mica més alt s’ha edificat la llar infantil amb tres aules, molt boniques, lluminoses, molt ben adaptades en el mobiliari i amb els elements per a les diverses activitats dels infants.
L’escola té dos-cents alumnes i, a més de la seva dimensió educativa estricta, està molt implicada socialment en les activitats del poble.
L’equip directiu de l’escola, generosament, ens obsequià amb un berenar abundant i exquisit, que vam prendre assegudes al pati, en una tarda de temperatura agradable i admirant enfront el paisatge boscós que s’enfilava.
Ens vam acomiadar agraïdes per la cordialitat de l’ambient i l’amabilitat dels amfitrions.
De tornada comentàvem com devia ser de llarg i feixuc el trajecte entre Arbúcies i Vic per a Joaquima, i amb uns mitjans de transport tan precaris, una mula o un carruatge ben senzill. Però ella tenia clar com ho vivia: Tot per amor, res per força.
M. Teresa Llach