Alienum phaedrum torquatos nec eu, vis detraxit periculis ex, nihil expetendis in mei. Mei an pericula euripidis, hinc partem.

6 Comentarios

  • Carmen Navarro

    Responder febrero 26, 2025 6:48 pm

    Esta carta es muy importante para la Congregación. Es la base del camino a recorrer con las 9 jóvenes que comenzaron y carta de identidad.

  • Damián Buenvarón

    Responder marzo 5, 2025 7:47 pm

    La respuesta de Joaquina es audaz: abrir su casa, vivir en pobreza y entregarse al servicio. Hoy, 200 años después, sigue inspirándonos. ¿Y si renovamos su pasión? Toda una llamada a los que tenemos responsabilidades en la escuela Vedruna.

  • CarmenCampillo

    Responder marzo 11, 2025 8:28 pm

    Ahora entiendo el abrazo que siempre recibo de la Familia Vedruna, le pongo nombre, mi POBREZA. El Espíritu sigue VIVO¡¡

    Sta.Joaquina, Ruega por nosotras.

  • Maria Dolors Bosch ccv

    Responder marzo 12, 2025 3:35 pm

    He tractat d’endinsar-me en el que sentia Joaquima, en escriure al Sr. Bisbe, després de llarg discerniment i espera sostinguda.
    L’he copsar delerosa i plena de l’impuls de l’Esperit, per iniciar el camí de fraternitat i pobresa, tot cercant la glòria de Déu i fent el bé.

  • Carmen Campillo Albaladejo

    Responder marzo 13, 2025 6:54 pm

    Esta carta me recuerda el comienzo con la Familia Vedruna y Laicado, Aún después de muchos años caminando juntas, sigo sintiendo ese Abrazo del que, también Joaquina habla mucho en sus cartas, con mis miserias y POBREZA. EL ESPIRITU ESTA VIVO¡¡

  • Maria Dolors Capell

    Responder marzo 16, 2025 4:00 pm

    Aquesta carta em transmet la profunditat de la vocació de Joaquima de Vedruna. M’impressiona la seva humilitat, però encara més la seva valentia per fer una proposta tan innovadora per a l’època. No pensa en ella mateixa, sinó en com pot ajudar millor els altres, especialment les dones sense recursos que volen viure la seva fe.

    Joaquima entén l’amor com un servei concret, com una acció que transforma la realitat. No espera que les coses canviïn soles, sinó que fa el primer pas amb determinació i confiança en Déu. Aquesta manera de viure i d’estimar continua sent un gran exemple avui dia.

Post a Reply to Carmen Campillo Albaladejo Cancel Reply