Un any més ens hem trobat les comunitats de laics i germanes de la zona, a la casa mare de Vic, per celebrar el 198è Aniversari de la Fundació sota el lema Caminant Cap als 200 anys.
Hem començat com sempre ben acollides amb un esmorzar fratern i ens hem dirigit a l’auditori de l’escola per gaudir de l’exposició del Sr. Ramon Rial: Caminant Cap als 200 anys.
Abans d’això, la Pilar Casanova ens ha donat la benvinguda, i ens ha llegit unes paraules de la M. Dolors Bosch que avui no podia ser-hi per motiu de força major: era a Madrid acompanyant les dues novícies que avui professaven.
La Pilar ens fa memòria que avui celebrem que Joaquima va emprendre una cosa nova en el seu moment i, ara, a nosaltres se’ns demana també tenir empenta per actualitzar aquella manera de viure que les primeres germanes i Joaquima van començar.
El matí ha volat amb Ramon Rial. Ell, amb el seu estil magistral, planer i amè ens ha compartit primer, com és sentir-se arrelat a Vedruna, i un segon moment en què ens ha explicat i actualitzat aquest projecte engegat des de la Fundació Vedruna Educació Caminant Cap als 200 anys, que ens va preparant pel bicentenari que tenim a tocar (2026) i que inclou llibre, rutes Vedruna, actualització del projecte educatiu Vedruna, exposicions itinerants a les escoles obertes a tothom, cantates que preparen les escoles…
Avui, nosaltres hem fent un tast privilegiat de la ruta Vedruna de Vic en format online i ens l’endurem cap a casa per compartir-la amb tota la comunitat tantes vegades com desitgem només d’aplicar el QR al plànol que ens regalen.
Tot seguit, l’Eucaristia a l’església de la Casa Mare per donar gràcies per tot el viscut fins ara. L’homilia, les pregàries, les ofrenes i els cants ben dirigits. Tot ben cuidat i alhora molt compartit, amb un fort sentiment de família.
El dinar de germanor preparat amb cura per la Casa Mare. Sempre són un goig les celebracions aquí, i aquesta també ho va ser.
La tarda es va omplir amb la cantada a cor que vols que vam portar a terme tots junts a l’auditori. Cal dir que va ser providencial el fet de cloure la vetllada una mica abans, a les 4, perquè l’autocar de Tarragona havia de sortir en aquella hora: ens va salvar algunes comunitats de quedar atrapades a les carreteres per la pedregada.
Un cop més, tothom arribava a casa content d’haver compartir de cor aquesta jornada, aquest any també.
Montse Colom