Avui ens reunim per acomiadar una germana que ha deixat una petjada molt profunda entre nosaltres, Aurora Rocaspana Bastida. Una persona bona, discreta, tendra, sempre disposada a ajudar.
Molts la recordarem en les petites coses del dia a dia, aquelles quepotser semblen senzilles perd que diuen tant d’una persona. Quan ja caminava poc a poc, encara trobava la manera de donar un cop de ma a l’escola. A la cuina, ajudava a pelar pomes, o a endrecar els coberts, amb la paciéncia i la serenor que la caracteritzaven. Era la seva manera de continuar servint, de continuar sent present.
| també la recordarem al pati de l’escola. On enmig del ritme rapid i sorollós dels nens i nenes jugant, sempre passava una cosa molt bonica. Tan bon punt sortia de la porta del menjador, alguns infants anaven corrents a trobar-la. Dos per banda l’agafaven de la mái l’acompanyaven, adaptant-se al ritme dels seus passos lents, fins al passadís del pati, on quedava protegida del vaivé de les pilotes. | així, dia rere dia.
Aquell gest senzill dels nens diu molt del que ella transmetia: tendresa, proximitat, estimació. Sense grans paraules, amb la seva manera de ser, va ensenyar als infants el valor de cuidar, d’esperar, d’acompanyar.
Avui la recordem amb agraiment. Per la seva bondat, per la seva preséncia fidel, pel suport que sempre va donar alescolai a tots nosaltres. Que el seu record continui viu entre nosaltres, en aquests petits gestos de bondat que tant bé representaven qui era ella.
Gracies per tot el que ens va donar. Sempre la recordarem amb afecte.
Gemma Majoral
Col·legi Vedruna Mollerussa