Aquesta reunió va ser convocada per germanes que pertanyen a la Fundació Vedruna Catalunya Educació amb la finalitat de donar a conèixer la seva evolució a les comunitats de la Zona C que poguessin assistir a aquest acte a la Casa Mare, el dijous 6 d’octubre a la tarda. No oblidem, encara que la majoria no estan en actiu, que l’educació és pròpia del carisma Vedruna i sempre ens interessa.
La visualització del power resultà clara i atraient, amb els comentaris relatius a les diapositives que va fer, majorment, la gna. Montserrat Espinalt, presidenta del Patronat.
1- Fem Memòria
Es recorda l’inici de la Fundació el 2016, les successives incorporacions d’escoles de Tarragona, Barcelona i Girona.
2- Mirem l’Avui
Avui la Fundació engloba amb titularitat pròpia 35 escoles més 2 que en la pràctica hi són ben assumides.
Es mostra el Patronat amb els seus membres, i els Equips La gran majoria són seglars, que porten en el cor i la feina l’empremta Vedruna.
Al curs 2022-2023 en total hi ha 1.501 docents i 315 no docents. Els destinataris són 20.062 alumnes.
L’objectiu d’aquest curs escolar és: Educar la mirada amb el cor, per trobar-hi el sentit per reconèixer els altres, de manera renovada fraterna i humana. Mirada oberta al món sencer per posar-se al servei de la societat per a la construcció d’un món millor.
Es posa l’accent en: Quin és el propòsit i sentit de l’escola Vedruna avui?
3- Pensant el Futur
El futur ens impulsa a fer experiència de la identitat Vedruna, sentir-nos escola cristiana en el context del Pacte Educatiu Global.
I amb l’extra de preparar la celebració dels dos cents anys Vedruna 1826-2026. Hem avançat la celebració amb una primícia: la presentació del llibre sobre Joaquima de Vedruna: Viure anys i durar segles, a càrrec de la gna. Mabel Burgell que, juntament amb en Ramon Rial, director de Vedruna Escorial Vic, han fet possible l’edició d’un magnífic exemplar visualment excel·lent i fora del corrent, amb un ric contingut: Joaquima, (esbós biogràfic) i el seu context. Serà una eina ben bonica en mans d’educadors, com obsequi als alumnes a l’acabar l’escolaritat i als pares de família.
Les dues hores, intenses, han passat volant. Ens sentim agraïdes, animades, pel què hem vist i escoltat, i perquè la dimensió educativa segueix viva, recreant-se dia a dia segons la realitat actual.
La veu de Joaquima és un revulsiu: Quan poseu en marxa una obra, que el nostre fi no sigui més que un, donar glòria a Déu i el bé del proïsme. El Senyor ho cuida i tot ix a llum. Ep84.
Teresa Llach ccv