“Vàreu arribar discretament el 6 de juny de 1874… “ Així començava el rector de la Parròquia de Sant Andreu, Josep Molist, l’Eucaristia del diumenge 7 de gener per agrair Déu la presència de les germanes Carmelites Vedruna al poble de Tona. “…i discretament ara, després de 150 anys en marxeu”.
Les paraules de la Delegada, Pilar Casanova, remarcaven l’agraïment profund a Déu, un record especial per cadascuna de les germanes que han anat passant per la comunitat al llarg de tants anys, i també un profund agraïment al poble que ha acollit i estimat sempre les germanes i valorat el gran servei educatiu ofert i la seva col·laboració a la Parròquia. Assenyalava l’aiguabarreig de sentiments que s’acumulen en aquest moment de dir adéu, tants moments viscuts, no pas tots fàcils, i les germanes sempre al peu del canó, essent dones de fe, educant persones, fent país, promovent valors, sentint-se de Tona amb els tonencs, creients amb la parròquia, educadores amb els companys i companyes de l’escola…
També la Montse Codina, en representació dels mestres, va dirigir unes paraules sentides a “les monges”: “Agraïm tot el que heu aportat al llarg de tants anys, la vostra manera de ser i de fer, el vostre compromís, la vostra discreció,… Recordo tants moments de la vida de les germanes a Tona, una comunitat oberta de servei generós a la parròquia i al poble, oferint els espais, estan atentes a facilitar el que fes falta… Amb la vostra arribada vau fer possible que moltes nenes, noies, dones tinguéssim oportunitats d’estudiar. Atentes als nous temps, vàreu obrir les portes a molts mestres, dones i homes. Pioneres a fer escola en català, a la coeducació (annexionant l’escola Parroquial), fent equip, fent escola junts (germanes, pares i mestres), sense perdre mai de vista que el centre eren els alumnes i la seva educació integral,… Vàreu escoltar-nos quan vam veure que era important fer l’ESO a l’Escola, que els alumnes s’hi quedessin fins els 16 anys… Vàreu buscar…, i junts vam trobar una solució. Ara us retireu sense fer soroll, però havent plantat moltes llavors. Gràcies per ser com sou, germanes Vedruna!. Totes, tantes, hi heu deixat una gran petjada”.
També ja germana Margarita Valeri, que hi ha va estar 26 anys, va voler dir-hi uns mots remarcant que aquest vol ser un adéu càlid, perquè Vedruna portarà sempre el poble i l’escola de Tona dins del cor, emportant-se tants records bonics que mai s’esborren i convençuda que l’escola segueix i que està en les bones mans de mestres que s’hi donen del tot.
A les pregàries, la M Carme Molist, filla del poble i germana Vedruna, va posar a les mans de Déu la vida del poble, de la parròquia, de l’escola Vedruna, recordant els noms de moltes germanes que hi han donat la vida amb el seu servei generós. Pregant per tots els nens i nenes, nois i noies, mares i àvies pels quals el mot Vedruna té una connotació especial tot desitjant que els valors que s’han sembrat estiguin ben arrelats en les seves vides i els donin la força i el coratge per seguir caminant.
En acabar l’Eucaristia i després de les salutacions i fotografies pertinents, un grupet de germanes vam dinar a la Rectoria amb el rector, en Josep, i en Joaquim també prevere. Quin goig de taula i quin dinar tan bo ens havia preparat la Carme Oliva, secretària de la parròquia. Quina estona tan entranyable vam compartir!
Ho sabem, la presència Vedruna està ben arrelada al poble. L’escola, amb un bon equip de mestres vocacionats i compromesos, segueix la tasca de l’educació dels infants i adolescents de Tona i voltants. VEDRUNA ES QUEDA AL POBLE! GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!
Carme Molist