Amb il·lusió, esperança i molta alegria, les germanes de la Minizona MEDITERRÀNIA, que havíem preparat la festa de Sta. Joaquima, vam anar rebent les germanes, laïcat i amics Vedruna de la Zona C que arribaven en autocar i en cotxes particulars al col·legi de Tarragona -140 en total, tot un èxit!
El primer pas va ser un bon esmorzar preparat amb delicadesa per l’empresa del menjador del col·legi. A continuació, totes reunides a la porteria del col·legi en tres grups segons l’itinerari escollit per cadascuna: viatge en vaixell, viatge en tren turístic i per a les que no podien anar ni a un lloc ni a l’altre, un viatge virtual, vam escoltar la motivació de cada viatge. Se’ns invitava a contemplar la bellesa del mar, l’horitzó que convida a anar més lluny, a eixamplar la mirada, a contemplar aquest mar nostre on tants germans i germanes han deixat la vida cercant-ne una de millor.
Les que havien triat el vaixell van poder gaudir de la bellesa esplendorosa del nostre mar, de la meravellosa façana de la vila marinera del Serrallo i des d’allí, passant per la Llotja, sortir a mar oberta, veiérem desfilar les indústries portuàries amb els vaixells arribats de tot el món, la platja de la Pineda i més lluny el Cap de Salou. Acompanyat el viatge per una veu en off que explicava amb descripcions, la història dels emplaçaments que s’anaven visualitzant.
Les que feien el viatge en tren turístic van fer un recorregut per la Ciutat. Van poder veure dues de les platges de Tarragona, el Port Esportiu amb els seus iots vinguts de tot el món, especialment del món àrab, el barri típic dels pescadors: el Serrallo, la Confraria de pescadors, la Rambla que travessa la Ciutat amb els seus monuments al president Companys, als Castelllers, al Despullats -en memòria als defensors de la ciutat durant la guerra del francès-, la plaça Imperial Tarraco que porta el nom de l’antiga Ciutat Romana, el Balcó del Mediterrani (els tarragonins, quan arriben a tocar la barana de ferro al Balcó del Mediterrani en diuen tocar ferro). Des d’allí es divisa la immensitat del mar i finalment la Part Alta de Tarragona, amb la Catedral i tants indicis de la Tarraco Romana.
El grup que es va quedar a la casa, va gaudir d’una activitat preparada amb la projecció de vídeos de diferents indrets de la Tarraco romana (fundada l’any 218 aC) declarats Patrimoni de la Humanitat, així com un curt d’un passeig en vaixell i algunes activitats testimonials de solidaritat amb la vida del mar, la Catedral, amfiteatre, circ romà, muralles.
Una vegada fets els recorreguts, vam retornar al col·legi per participar de l’Eucaristia concelebrada per quatre sacerdots i un bon equip de músics. L’església estava magnífica, el lema “CALEU DE NOU LES XARXES” es podia llegir en el mural de l’altar on hi havia unes xarxes de pescador i un rem, se’ns invitava a refermar la nostra Fe i el compromís de néixer de nou com ens demana el Capítol i per això potser ens caldrà calar les xarxes amb novetat. Rams de flors adornaven l’església i la imatge de Sta. Joaquima. En el moment de les pregàries van pujar a l’altar tres germanes i tres laiques Vedruna, cadascuna de les diferents rutes que havien seguit; tres van fer el testimoni de la seva experiència de la ruta que havia escollit i les altres la pregària corresponent.
Seguidament, el dinar que a més d’esplèndid també va ser motiu de retrobament de les germanes que potser feia temps que no ens vèiem. I un brindis pel dia que havíem compartit, el va fer un representant de cada taula. A la tarda, les que van voler van poder anar a al col·legi a veure l’exposició del col·legi dels 200 anys de la Fundació de la Congregació.
I després, vam donar per acabada la festa i cadascuna va retornar a casa seva o a la seva comunitat, contentes i alegres del dia que havíem celebrat.
Gna. Teresa Beà