M’ha cridat l’atenció la manca de cobertura als nostres mitjans de comunicació social respecte la peregrinació per la pau a Kyiv que aquests dies han realitzat una vintena de líders religiosos, entre ells la germana Sheila Kinsey, representant-nos a la vida religiosa.
Des del 23 al 26 de maig han estat a Kyiv per pregar junts per la pau i ésser al costat del poble ucraïnès[1]. Han respost a la invitació que l’alcalde de Kyiv els va fer el mes de març, després d’una altra trobada religiosa per la pau.
Ja sabem que el Papa Francesc, fins i tot des d’abans de la invasió, no ha deixat de promoure diàlegs, d’enviar delegacions significatives a Ucraïna, a Rússia, missions humanitàries i, per descomptat, de pregar i d’expressar el seu rebuig a la guerra en les seves intervencions públiques i audiències, i interpel·lat les parts perquè instaurin un alto el foc i negociïn. Fins i tot s’ha dit que es parla de la possibilitat que pugui ser acceptat com a mitjancer a la taula de negociació per a la resolució del conflicte.
Aquestes accions han estat tímidament publicades. ¿Serà perquè la postura del Papa no és la de ser a favor de cap dels actors en conflicte sinó a favor que s’aturi la guerra i el patiment de tantes persones, i mantenint una missió d’emergència per l’ajut humanitari i el suport espiritual, enmig de tantes altres?
Per això, no se m’ha fet massa estrany quan he cercat informació del seguiment de la visita dels líders religiosos, i no he trobat res als mitjans. Ja estem força acostumades a un grau important de parcialitat en la informació periodística.
Però els fets i els gestos són, encara que siguin silenciats o arraconats. I cal que aquestes iniciatives siguin escoltades i impulsades, no només els enviaments d’armes o altres sensacionalismes, o donant peixet a la ira contra els “enemics”. Perquè com Francesc va dir el dia 23 a una audiència, la primera protecció es la que ens preserva d l’aïllament social (…) i és una manera molt important de donar veu a l’esperança.
Des de JPIC i en aquesta Setmana en la que celebrem els 7 anys de la Laudato Si, volem donar veu a aquesta iniciativa des d’aquest raconet Vedruna, ja que el periodisme no li’n dóna. Donar veu a aquesta trobada que pot ajudar a construir una xarxa de respecto i fraternitat (LS 201), també enmig del conflicte, perquè les persones ens necessitem les unes a les altres. I amb això volem donar veu a la pau, donar veu a la reconciliació a Ucraïna, a Rússia i a tants altres conflictes arreu del món dels que gairebé no ens expliquen res.
Estem amb Fratelli Tutti: “cal una millor política posada al servei del veritable bé comú” (FT 154). Amb l’amor polític, l’amistat social, perquè entre nosaltres no ha de ser com els caps de les nacions que les sotmeten i dominen (cf. Mt 20,25-26). “Això vol dir una altra manera d’entendre relacions i intercanvi entre països(…) si tot ésser humà és el meu germà o germana, i si en realitat el món és de totes, no hi fa res si algú ha nascut ací o si viu fora dels límits del propi país. També la meva nació és corresponsable del seu desenvolupament(FT 125). Ens necessitem els uns als altres(LS 229).
Montse Fenosa Choclán
JPIC Vedruna Europa
de 2022
[1]https://www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2022-05/guerra-ucrania-kiev-paz-oracion.html