El diumenge 30 d’octubre, a la Parròquia de Verdú, s’hi respirava un cert aire de festa. És que, el dijous anterior, dia 27, es van complir els 150 anys de presència Vedruna en aquesta Vila. I vàrem celebrar-ho.
Joaquima de Vedruna havia inventat un estil nou de vida religiosa femenina i dedicat les seves Filles a una tasca social: l’ensenyament de les nenes, la cura dels malalts i l’atenció als marginats. Defensora del dret de les nenes a rebre cultura i atenció; pelegrina pels camins de Catalunya; amiga de bisbes, sacerdots i religiosos, laics compromesos… Homes de gran vàlua que l’escolten, la valoren, l’ajuden i donen suport a la seva obra, i en el tracte amb ells no desdiu pel fet de ser dona, al contrari, la seva feminitat els enriqueix i s’enriqueix. Cristiana convençuda viu la seva fe i la relació amb Déu-Trinitat des de l’experiència d’esposa i mare: «só mare –escriu- i com a tal suplico a la vostra pietat que vós, com a Pare amorós de nosaltres, atendreu los meus clamors…» (ep. 35). I des d’aquesta mateixa experiència imprimeix a la seva Obra un característic aire de família.
La Mare Paula, diu el Llibre de Visites de la Casa, va acompanyar quatre Germanes, arribant amb elles a la vila el 27 d’Octubre de 1872. Van tenir una calorosa acollida per part de les autoritats i del poble que, reunit a l’Església parroquial va escoltar el sermó de benvinguda i va visitar després les Germanes, amb grans proves de satisfacció i entusiasme. (HD, 314)
D’això ja en fa 150 anys. I, nosaltres, com a comunitat Vedruna, n’estem joioses i ens va semblar adient celebrar-lo, també, amb el poble que, des de llavors, participa de la nostra vida i missió.
Quan als anys 60 del segle passat la Congregació va decidir cancel·lar la presència Vedruna a Verdú, el poble en pes, capitanejat pel llavors Alcalde de la Vila, Ramon Boleda Cases, comptant sempre amb l’ajuda inestimable de la senyora Catalina Gener, van lluitar amb totes les forces perquè això no succeís. I ho van aconseguir!
Ho van aconseguir tenint en compte que Verdú és una petita vila de menys de 1000 habitants i que, durant aquests 150 anys la comunitat Vedruna, amb les ajudes pertinents, ha anat reinventant la seva presència, i la seva activitat docent, segons el moment i les circumstàncies, amb una gran creativitat: Educació Infantil, Escola de nenes, Classes de Dibuix, Mecanografia, Escola-Llar amb seccions de cuina, de cures i de parament de taula, Comerç, Batxillerat, Planxador, Cooperativa de confecció per donar feina a les noies més grans… I, no solament l’activitat docent sinó, també, una gran creativitat en les activitats extraescolars i lúdiques: Catequesi, Banda de cornetes i tambors, Majorettes…
Des de l’obertura i servei generós al Poble i a la Parròquia, en tot i per tot el que calgui, hem arribat a poder celebrar aquests 150 anys de presència Vedruna. Dita celebració va tenir lloc el proppassat diumenge dia 30 d’octubre. Fou una jornada festiva i fraterna, que va comptar amb la col·laboració de moltes i molts.
Abans de les 12 del migdia l’Església de Santa Maria de Verdú es va anar omplint: Molta gent de la Vila que va respondre massivament a la convocatòria, antigues alumnes que avui són mares, àvies… La Comunitat actual, la Gna. Provincial, les Delegades de la Zona C, altres Germanes que havien estat destinades a Verdú…
L’Eucaristia, presidida pel Rector de la Parròquia, mossèn Joan Viladot i concelebrada amb mossèn Jordi Díaz va resultar senzilla, participativa i viscuda. Un cop acabada, tothom va poder passejar pel marc incomparable del Castell de Verdú tot gaudint d’un excel·lent refrigeri i fent un recorregut virtual per aquests 150 d’Història del Poble a través d’una exposició i un vídeo, molt ben preparats per un grup de joves.
Després, cadascú a casa seva, menys les Vedruna, i els mossens, que ens vàrem reunir en una antiga classe de l’Escola, curosament preparada com a menjador, on vàrem compartir, amb joia, un àpat senzill i fratern.
Que l’exemple i missatge de la dona forta que fou Joaquima de Vedruna ens sigui estímul, model, il·lusió, coratge… per a continuar treballant, com ella volia, en defensa de la justícia i la pau.
Maria Antònia Gilibets