La Muntanya Carmel és el primer contacte visual amb Terra Santa pels que hi arriben per mar. Els llibres de l’Antic Testament esmenten en diverses ocasions aquesta muntanya del Carmel, sempre subratllant-ne les seves elevades altures, les coves protectores i els verds vessants que es combinen per fer de la Muntanya Carmel una vista majestuosa.
Tradicionalment es diu que Karmel (כרמל Krml) ve de Krm-Ēl (כרמ-אל) i significa «vinyes d’Ell», Ell és un títol per a Déu en el judaisme i significa Déu o poderós. També a d’altres llocs se l’anomena “la més santa de totes les muntanyes” o bé “la muntanya del Déu veritable, del Déu únic” assenyalant la cova on Elies va viure i va desafiar els sacerdots de Baal (1 Reis 18) perquè triessin per Déu entre Yavhé i Baal. Jahvé es va revelar com l’únic Déu veritable digne de tota la nostra adoració.
La tradició suggereix que una comunitat d’ermitans jueus van viure a la muntanya del Carmel en els temps del profeta Elies. Al segle XII, alguns ermitans, pelegrins o creuats, inspirats per la vida d’aquest profeta, van escollir un dels torrents de la muntanya– Wadi Siah – com a lloc de retir. Van cavar les seves cel·les a la roca calcària tova del vessant de la muntanya i van construir una capella dedicada a la Mare de Déu del Carmel. Aquests devots, cap al 1200, van formar l’Ordre de La Nostra Senyora de la Muntanya Carmel (Carmelites) i van portar al món en segles successius l’avui estesa devoció a la Mare de Déu del Carme.
També nosaltres, Carmelites de la Caritat Vedruna, tota la Família Vedruna, des dels inicis, venerem Maria sota l’advocació del Carme. Que tenint-la com amiga i companya, parlant-li de dona a dona, brolli del més profund l’anunci del Déu que ens habita i ens mou cada dia a col·laborar amb Ell per fer possible el Regne arreu: el mon que volem que sigui de tots i per a tots.
M Carme Molist Subirachs, ccv